Xicu Cabanyes

La Núria, en Lluís i en Meius m’han demanat que faci una presentació de la meva feina escultòrica per incloure en aquest fantàstic CD, una de les meravelles tècniques del nostre temps que fa possible que, tothom que ho vulgui, pugui tenir al seu abast quaranta anys del meu treball.
Comencem doncs: Avui, igual que molts altres dies, m’he aixecat amb el cap ple d’idees, que a primera vista em semblen genials, però sóc gat vell i sé que al llarg del dia s’aniran desinflant. Algunes no seran factibles, d’altres em semblaran infantils i la resta potser no arribaran fins demà per poder analitzar-les més rigorosament.
Dono menjar als gossos, que es barallen per pujar al cotxe i poso ordre repartint unes quantes garrotades (he de fer valer el meu tarannà pacifista) Un cop calmats, farem junts un trajecte de sis quilòmetres per anar a treballar al bosc de Can Ginebreda.
Depenent del dia, poliré escultures, en començaré una de nova, aniré a tallar herba, arreglaré algun camí, o parlaré amb el primer visitant que arribi. Per sort, els visitants del Bosc són molt variats: gent gran, joves de dretes i catalanistes, d’esquerres i espanyolistes, amants de l’escultura o senzillament, curiosos. També venen força estrangers. Puc assegurar que tinc més visitants al Bosc que en una exposició que vaig fer al Passeig de Gràcia, dins una galeria d’art inflada de publicitat. Amb caire humorístic es podria dir que té més visitants el Bosc de Can Ginebreda que molts museus subvencionats. La meva oferta s’aguanta i crec que ha valgut la pena ésser tossut i no defallir en els moments complicats.
Al començament no tenia referències de com fer les coses. Volia posar les meves escultures en un bosc i que la gent vingués a veure-les. Més endavant, vaig visitar les obres de Bomarzo a Itàlia i Krole Müller a Holanda i ja vaig tenir molt més clar el què havia de fer.
Actualment, deu haver a Europa uns 150 boscos o espais a l’aire lliure on s’exhibeixen escultures. Estic convençut de que, per ordre d’antiguitat, Can Ginebreda és el tercer bosc d’Europa, repeteixo, Bosc, no parc urbà.
Amb el pas del temps he arribat a pensar que Can Ginebreda és com un gran llibre, cada escultura una pàgina i cada col·lecció un capítol al servei del visitant, que el pot anar llegint mentre passeja. Aquest volum conté les meves impressions sobre l’exercici de viure: vivències i enigmes sense resoldre que m’han deixat la seva empremta al cervell. Per això penso que les meves preocupacions són universals, i per tant, dignes d’ésser discutides: la vida, la mort, l’eròtica, el caos, la geometria, són algunes de les feixes que he llaurat amb el meu treball.
A Can Ginebreda hi ha diferents blocs d’escultures. Amb tants anys de treball no es pot evitar canviar de registre de tant en tant. De manera orientativa, esmentaré dos blocs. El primer, les escultures que expliquen una història i que per tant en podríem dir “literàries”. Es podria explicar el mateix escrivint un full o mitjançant una representació teatral: “La dona test”, “Testimoni gay”, “La dona cangur” i d’altres.
En el segon bloc tenim les escultures que expliquen sensacions, despullades de qualsevol anècdota, difícils de descriure oralment. Les escultures que sempre he pensat que són les autèntiques, la síntesi que convé al nostre temps. Són les que els arquitectes monumentals han robat als tallers petits d’escultura, com a punt de partença per a construir les moles immenses que han esdevingut el símbol de totes les ciutats del món i que són un exponent d’allò que es pot arribar a fer quan s’uneix el gran capital, la fantasia i els avenços tècnics. En aquest bloc tenim “Mort i desfiguració de la geometria”, “Búnkers”, “Construccions dins un bloc” i d’altres.
Parlar d’aquest Bosc em provoca una gran satisfacció ¡què voleu que us digui! jo l’he construït i ell m’ha construït en a mi. Ha estat el magatzem on he guardat el meu cervell i els seus mobles. La Montse i jo hi fem guàrdia permanentment per a rebre homes i dones de bona voluntat que encara creuen que un món millor és possible, abans de que el nostre sistema rebenti i no en quedi res.