Formalment, aquesta escultura s' emparenta amb l' etapa de les Venus i les figures femenines turgents.L' aliança entre misticisme i erotisme, altrament, no és pas una cosa irreverent o fora de context, sinó que forma part real del mateix paquet. Així ja ho va veure Bernini a Sant Pere del Vaticà, i així ho testimonien -si més no, des del Càntic dels Càntics- els textos religiosos.Titulada també "Espanya Negra". Pesa 3 tones.

Com la “Piràmide orgànica”, consisteix en una parella de blocs geomètrics que inicien un moviment de torsió. Es important tenir en compte la seva situació, que dóna lloc al títol: al fons s' hi veu una muntanya de perfecta forma triangular.

Suggerim aquest títol en relació a l’acabament pla de l’escultura, a l’estil, també, de les "taules" de la cultura talaiòtica de Mallorca.

Angle i geometria, entalladura i cavitat en un conjunt de formes alhora dinàmiques i reposades.N’hi ha una rèplica a Savigno, Bolonya (Itàlia).

Podem relacionar aquesta escultura amb l' etapa del "Plec i l’arruga dels materials tous", ja que hi ha formes i comportaments plàstics similars, si bé incloent-hi aquí un punt de partida geomètric.Tenia un títol alternatiu, "Autoenfurismant-se".

Reflexió sobre el comportament d' una matèria sòlida però flexible, que autoimpel·lida cap amunt, s' esclafa ella mateixa. Parteix d' una sèrie de maquetes realitzades en guix.A més del joc del material hi podem trobar una síntesi entre horitzontalitat (Dones cangur)i verticalitat.Cal destacar-ne la proesa tècnica de l' execució, si tenim en compte la dificultat de les formes i les característiques del material emprat: el formigó armat.Forma part d' una sèrie realitzada en guix- i en petit format- a finals dels 60, sempre seguint la tipologia de les formes orgàniques autoimpel.lides, entortolligant-se, corbant-se, penetrant-se i autoperforant-se.

El punt de partida d' aquest banc-escultura és un conjunt de pals d’electricitat de formigó, trencats pel temporal. que s’han reutilitzat i muntat, incorporant-hi dues petites escultures, també de formigó.Titulat també "Fabricació per al prefabricat".

Obra que explicita, de forma ben clara, la contraposició d’unes formes geomètriques, paral·lelepipèdiques, i una forma orgànica fluent.

Un altre banc- escultura, fet amb ferralles i dues escultures, amb una integració perfecta en l' espai circumdant,sense pretendre, però presentar-se com una irrupció.

Escultura que expressa la idea del combat de formes, amb preeminència final de la Natura en contra de l’artifici.