A partir d' objectes prefabricats d’ús industrial (pals de formigó i cadenes de vaixell) l’escultor ha bastit una escultura amb un simbolisme prou precís, però a la vegada amb una força brutal i poètica.Rèplica al port d' Estocolm, Suècia (1998).

Monument adreçat a recordar els nombrosos col·laboradors del projecte de Bosc de can Ginebreda, que juga amb la idea de la porta, la terra i l' arbre.La porta o marc de ferro emmarca 3 elements :1) el pi protegit per terra aguantada per un mallat (ja que el terreny va ser buidat) i on, ha nascut herba, 2), el bosc, el conjunt que suporta el parc escultòric i el defineix; i 3) una obra de l' escultor, la coneguda amb el nom de "Sopluig".Es tracta, doncs, d' una obra que conté, en certa manera, elements de land art o d' intervenció en el paisatge- excavat i moviment de terra, utilització d' elements naturals vius (arbre, herba)-, com altrament, tot el bosc és una intervenció potent en aquest sentit (construcció de feixes o terrasses, selecció d' espècies, un espai amb pins pintats, etc.).

Formalment, aquesta escultura s' emparenta amb l' etapa de les Venus i les figures femenines turgents.L' aliança entre misticisme i erotisme, altrament, no és pas una cosa irreverent o fora de context, sinó que forma part real del mateix paquet. Així ja ho va veure Bernini a Sant Pere del Vaticà, i així ho testimonien -si més no, des del Càntic dels Càntics- els textos religiosos.Titulada també "Espanya Negra". Pesa 3 tones.

Com la “Piràmide orgànica”, consisteix en una parella de blocs geomètrics que inicien un moviment de torsió. Es important tenir en compte la seva situació, que dóna lloc al títol: al fons s' hi veu una muntanya de perfecta forma triangular.

Formes escultòriques, inequívocament pensades per a donar forma a l' aigua, en forma de pluja o de corrent.Titulada també "Contenidor".

Suggerim aquest títol en relació a l’acabament pla de l’escultura, a l’estil, també, de les "taules" de la cultura talaiòtica de Mallorca.

Angle i geometria, entalladura i cavitat en un conjunt de formes alhora dinàmiques i reposades.N’hi ha una rèplica a Savigno, Bolonya (Itàlia).

Podem relacionar aquesta escultura amb l' etapa del "Plec i l’arruga dels materials tous", ja que hi ha formes i comportaments plàstics similars, si bé incloent-hi aquí un punt de partida geomètric.Tenia un títol alternatiu, "Autoenfurismant-se".

Reflexió sobre el comportament d' una matèria sòlida però flexible, que autoimpel·lida cap amunt, s' esclafa ella mateixa. Parteix d' una sèrie de maquetes realitzades en guix.A més del joc del material hi podem trobar una síntesi entre horitzontalitat (Dones cangur)i verticalitat.Cal destacar-ne la proesa tècnica de l' execució, si tenim en compte la dificultat de les formes i les característiques del material emprat: el formigó armat.Forma part d' una sèrie realitzada en guix- i en petit format- a finals dels 60, sempre seguint la tipologia de les formes orgàniques autoimpel.lides, entortolligant-se, corbant-se, penetrant-se i autoperforant-se.